Newsletters

  He simply loves competing - Carles Marques (English, Catalan and Spanish)

Catalan Carles Marques was an impressive winner of the 2026 Andorra Open and he was kind enough to give this post-tournament reaction to fippa.org. 

English Version

What were your expectations in advance of the Andorra Open?
We’ve always enjoyed coming up to Andorra. We have good friends here and we like to combine the trip with different leisure activities, but we didn’t have high expectations regarding the sporting result because the field included some outstanding players from Andorra, France, Catalonia and elsewhere.

Do you know the Ordino course well?
I actually play the FCPP Ranking event there every year, so yes, I know the course quite well. I really like its greens, and playing at certain times of the day, when the wind gets up, always makes for an enjoyable challenge.

You have had other success on the Ordino course in the past?
Yes. In previous FCPP Ranking events I had already shot under par and, in 2022, I won the tournament jointly with Joan Bertran, who made a magnificent hole-in-one on the 18th. We tied for first place on 6-under-par.

What are the most appealing characteristics of the course?
I’ve always found the course to be in magnificent condition and, above all, I love its greens. They are true and fast, so if you’re putting well you can make plenty of birdies. Gonzalo and his team deserve great credit because maintaining a course at this altitude can’t be easy, yet I’ve always found it in fantastic condition.

You must have been very pleased to shoot successive rounds of 48 on Saturday?
Yes, I was delighted because it doesn’t happen as often as I’d like. I felt really comfortable with my game and managed to play the whole of Saturday without making a single bogey.

Two strokes ahead overnight, what was the plan for Sunday?
The plan was to play better than my playing partners while always keeping an eye on the players coming from behind, because I knew there were some excellent players capable of producing very low rounds. In fact, Josep Gurillo, from Gualta, shot a superb 8-under-par. Fortunately, I had built up a good lead on Saturday.

Were there any moments of crisis during the final round?
Absolutely. It was a real battle. Moisés Pernia, from Andorra, got off to a flying start, I made my first bogeys of the weekend and, with three holes to play, he was two shots ahead of me. At that point I thought the tournament had slipped away, but his bogey on the 16th, combined with my birdie, brought us level again and everything came down to the final two holes. We both made par on the 17th, and then on the 18th I holed a birdie putt from about four or five metres, while his putt caught the edge of the hole but refused to drop. It was a thrilling finish and, in the end, I achieved the most rewarding victory of my career. I was absolutely delighted, even though it meant denying the title to a great player and good friend like Moisés.

You also played well at the World Pairs at Franciac. Do you enjoy the international format of Pitch and Putt?
At the World Pairs Championship in Franciac I partnered my friend Marc Nogueira. We got off to a very good start in the Greensome and Foursome rounds, but our final Fourball round was disappointing and nowhere near the 7-under-par we had scored the previous day. We had hoped for a better finishing position, but it wasn’t to be.

All that remained was to congratulate the pairs who produced outstanding rounds and an excellent championship, such as Oriol Mas and Eric Puig from Franciac, and Joel Girbau and Lluís Cucurull from Bellpuig.

I simply love competing, whether it’s under the Catalan format or the international FIPPA format. The important thing is enjoying Pitch & Putt, although I do hope that one day I’ll have the chance to compete internationally using the Catalan course dimensions.

Will you return to Andorra to defend the title next year? 
Absolutely! But I won’t wait that long to come back to Andorra. I’ll soon be returning to play FCPP events at Ordino and Xixerella. Besides, I still owe a few gin and tonics to some friends up here!

Catalan Version

Quines eren les teves expectatives abans de l'Open d'Andorra?

Sempre ens ha agradat pujar a Andorra , hi tenim bons amics i hi fem diferents activitats de lleure, però sense grans expectatives pel que fa a  resultat esportiu per l’Open perquè hi havia inscrits grans jugadors, tant locals com de  França, Catalunya,...

Coneixes bé el camp d'Ordino?

La veritat és que hi jugo cada any la prova del Rànquing de la FCPP i sí,  el conec força bé. M’agraden molt els seus greens i jugar a segons quina hora, quan s’aixeca el vent, sempre és un repte divertit.

Ja havies obtingut altres èxits al camp d'Ordino en el passat?

Sí en algunes proves del rànquing de la FCPP ja hi havia jugat sota par i el 2022 vam guanyar la prova , empatats amb Joan Bertran, que va fer un magnífic hole in one al 18 i vam empatar pel primer lloc amb un 6 sota par.

Quines són les característiques més atractives del camp?

Sempre hi he trobat un recorregut en magnífiques condicions de joc i sobretot m’encanten els seus greens, són molt nobles i ràpids, així que si estàs fi de putt se’n poden fer poques. Cal felicitar al Gonzalo i al seu equip perquè un camp a aquesta alçada no deu ser fàcil de mantenir i sempre l’he trobat fantàstic.

Devies estar molt satisfet d'haver fet dues voltes consecutives de 48 cops el dissabte?

Sí, molt content perquè no passa tant sovint com m’agradaria. Però em vaig sentir molt còmode amb el joc i vaig jugar tot el dissabte sense cap bogey.

Amb dos cops d'avantatge al final de la jornada de dissabte, quin era el pla per al diumenge?

Intentar jugar millor que els companys de tee i sempre amb un ull al darrera perquè sabia que venia gent molt bona que també podien fer voltes molt baixes. De fet , el mateix Josep Gurillo de Gualta va fer un extraordinari 8 sota par; sort que li portava una bona avantatge de dissabte...

Hi va haver algun moment crític durant la volta final?

I tant, va ser molt lluitat, perquè Moisés Pernia d’Andorra va començar molt fort, jo vaig cometre els primers bogeys del cap de setmana i a falta de tres forats em guanyava ells de dos cops. Ho vaig veure perdut, però un bogey seu al 16 combinat amb el meu birdie, va tornar a igualar el resultat i ens ho vam jugar tot al dos darrers forats. Vam empatar amb par el 17 i en el 18 li vaig embocar un putt de 4/5 metres per birdie i la seva bola no va voler entrar tot i tocar el forat. Va ser molt emocionant i finalment em vaig poder emportar la victòria de més mèrit que he obtingut mai. Em va fer molta il·lusió, malgrat privar del campionat a un gran jugador i amic com és en Moisés.

També vas jugar molt bé al Campionat del Món de Parelles a Franciac. T'agrada el format internacional del Pitch & Putt?

Al campionat del Món de Parelles de Franciac , vaig jugar amb el meu amic Marc Nogueira i vam començar força bé a les voltes  Greensome i Foursome, però la darrera volta Fourball va ser molt pobre i lluny del 7 sota par de la prèvia, … esperàvem millor classificació però no va ser possible.

Només quedava felicitar les grans voltes  i Campionat, de parelles  com Oriol Mas amb Eric Puig de Franciac i Joel Girbau i Lluís Cucurull de Bellpuig.

A mi m’encanta competir , sigui en format català o en format internacional i regles FIPPA, el cas és gaudir de Pitch and Putt tot i que, algun dia, m’agradaria poder competir internacionalment amb mides catalanes.

Tornaràs a Andorra l'any vinent per defensar el títol?

Hi tant, però no esperaré tant per tornar a Andorra. Aviat pujarem a jugar proves de la FCPP a Ordino i Xixerella, encara dec algun Gin-tònic a amics d’allà.

Spanish Version

¿Cuáles eran tus expectativas antes del Open de Andorra?

Siempre nos ha gustado subir a Andorra. Allí tenemos buenos amigos y aprovechamos para hacer diferentes actividades de ocio, pero no teníamos grandes expectativas en cuanto al resultado deportivo del Open, porque había inscritos grandes jugadores, tanto locales como de Francia, Cataluña y otros lugares.

¿Conoces bien el campo de Ordino?

La verdad es que juego allí cada año la prueba del Ranking de la FCPP y sí, lo conozco bastante bien. Me gustan mucho sus greens y jugar a determinadas horas, cuando se levanta el viento, siempre supone un reto divertido.

¿Ya habías obtenido otros éxitos en el campo de Ordino en el pasado?

Sí. En algunas pruebas del Ranking de la FCPP ya había jugado bajo par y, en 2022, ganamos la prueba empatados con Joan Bertran, que logró un magnífico hoyo en uno en el 18. Terminamos empatados en la primera posición con un resultado de 6 bajo par.

¿Cuáles son las características más atractivas del campo?

Siempre me he encontrado un recorrido en magníficas condiciones de juego y, sobre todo, me encantan sus greens: son muy nobles y rápidos, así que, si estás fino con el putt, se pueden hacer muy pocas. Hay que felicitar a Gonzalo y a todo su equipo, porque mantener un campo a esta altitud no debe de ser nada fácil y, sin embargo, siempre lo he encontrado en un estado fantástico.

¿Debiste de estar muy satisfecho de haber hecho dos vueltas consecutivas de 48 golpes el sábado?

Sí, muy contento, porque no ocurre tan a menudo como me gustaría. Me sentí muy cómodo con mi juego y completé todo el sábado sin cometer ningún bogey.

Con dos golpes de ventaja al final de la jornada del sábado, ¿cuál era el plan para el domingo?

Intentar jugar mejor que mis compañeros de partido y, al mismo tiempo, sin perder de vista a los jugadores que venían por detrás, porque sabía que había grandes jugadores capaces de hacer vueltas muy bajas. De hecho, el propio Josep Gurillo, de Gualta, firmó un extraordinario 8 bajo par; por suerte, llevaba una buena ventaja gracias a mi actuación del sábado.

¿Hubo algún momento crítico durante la vuelta final?

¡Y tanto! Fue una lucha muy intensa. Moisés Pernia, de Andorra, empezó muy fuerte, yo cometí mis primeros bogeys del fin de semana y, a falta de tres hoyos, él me llevaba dos golpes de ventaja. Lo vi perdido, pero un bogey suyo en el 16, combinado con mi birdie, volvió a igualar el marcador y nos lo jugamos todo en los dos últimos hoyos. Empatamos con el par en el 17 y, en el 18, embocé un putt de unos 4 o 5 metros para birdie, mientras que su bola no quiso entrar a pesar de tocar el borde del hoyo. Fue un final muy emocionante y, al final, pude conseguir la victoria de mayor mérito de toda mi carrera. Me hizo muchísima ilusión, aunque significara privar del campeonato a un gran jugador y amigo como Moisés.

También jugaste muy bien en el Campeonato del Mundo de Parejas de Franciac. ¿Te gusta el formato internacional del Pitch & Putt?

En el Campeonato del Mundo de Parejas de Franciac jugué con mi amigo Marc Nogueira. Empezamos bastante bien las vueltas de Greensome y Foursome, pero la última vuelta de Fourball fue muy floja y quedó muy lejos de los 7 bajo par que habíamos conseguido el día anterior. Esperábamos una mejor clasificación, pero no fue posible.

Solo quedaba felicitar a las parejas que realizaron grandes vueltas y un magnífico campeonato, como Oriol Mas y Eric Puig, de Franciac, y Joel Girbau y Lluís Cucurull, de Bellpuig.

A mí me encanta competir, tanto con el formato catalán como con el formato internacional y las reglas FIPPA. Lo importante es disfrutar del Pitch & Putt, aunque reconozco que algún día me gustaría poder competir internacionalmente con las medidas catalanas.

¿Volverás a Andorra el año que viene para defender el título?

¡Por supuesto! Pero no esperaré hasta entonces para volver a Andorra. Pronto subiremos a jugar pruebas de la FCPP en Ordino y Xixerella. Además, todavía les debo algún gin-tonic a unos amigos de allí.